ELS TINTS QUÍMICS:

Què fan els tints químics

Primer de tot, els tints químics arrosseguen el color natural dels cabells, que es fan malbé i poden canviar completament; es tornen fràgils i aspres, i perden la brillantor natural. A més, els ingredients químics que porten travessen el cuir cabellut, i passen les substàncies tòxiques cap a l’interior de l’organisme.

Aposta pels tints naturals vegetals

A diferència dels tints químics, els naturals aporten més brillantor i realcen la dels pigments naturals. No afecten el color ni l’estructura natural dels cabells, sinó que, combinats amb la coloració del tint vegetal, proporcionen un color resplendent i fort.

S’elaboren amb plantes mòltes que aporten el color i que es combinen amb proteïnes de blat i alginat. Depenent de la coloració del tint, contenen henna de cultiu ecològic, càssia, closca de nou, glast, hibisc, arrel de ruibarbre, ratània, cafè, cúrcuma i remolatxa. La henna en pols bio aporta una coloració vermellosa natural, les proteïnes de blat aporten hidratació i afavoreixen un bon pentinat. Els ingredients que potencien el color són els següents: extracte de closca de nou, pols d’arrels de Krameria lappacea, pols de glast i pols de cafè. L’alginat s’obté de les algues marines i es posa com a espessidor

________PSICÓLOGA EMOCIONAL________: LOS CUATRO ACUERDOS DE LA SABIDURÍA TOLTECA

________PSICÓLOGA EMOCIONAL________: LOS CUATRO ACUERDOS DE LA SABIDURÍA TOLTECA: 1. NO SUPONGAS No des nada por supuesto. Si tienes DUDA, aclárala. Si SOSPECHAS, pregunta. Suponer te hace inventar historias increíb...

Els aliments ecològics

L’agricultura i la ramaderia ecològics tenen avantatges 
indubtables davant de la producció convencional, no només perquè produeixen aliments d’alta qualitat que beneficien la salut dels seus consumidors, sinó perquè són grans aliats socials i medi ambientals. Al nostre país, però, més enllà de les modes puntuals, cal encara molta pedagogia sobre els veritables avantatges d’aquest sistema de producció.

La producció ecològica és un sistema integral de gestió agrícola i ramadera, així com de producció d’aliments en el seu conjunt, que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, la aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció d’acord amb les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.

L’agricultura ecològica és un mètode de producció agroalimentària que es fonamenta en els coneixements tradicionals dels agricultors i ramaders, així com de conservació d’aliments, però que integra els progressos científics en totes les disciplines agroalimentàries. Per aquesta raó, pot contribuir en gran mesura a donar respostes a les preocupacions de seguretat alimentària, socials i mediambientals, de determinades àrees. Els mètodes de producció ecològics tenen un paper social doble, aportant d’una banda productes ecològics a un mercat específic que respon a la demanda de qualitat alimentària dels consumidors i, d’una altra banda, complint amb el paper de ser béns públics que contribueixen a la protecció del medi ambient, al benestar animal i al desenvolupament rural. Qualsevol tècnica ja experimentada i acceptada en producció ecològica, comporta per una banda la producció d’aliments d’alt valor nutricional i lliures de residus i per l’altra l’embolcall agroecològic, pel qual el sistema de producció es converteix en un aliat social i mediambiental. En aquest sentit, un dels pilars bàsics de la producció ecològica i per tant un dels seus principals objectius és el de produir aliments de qualitat.



Per què menjar ecològic no surt car

Així doncs, la producció ecològica és una alternativa de producció i de consum, però que cada cop adquireix més força en la producció, perquè la demanda es potencia en els mercats. Els mercats del nord d’Europa, Estats Units i el Japó són els que estan marcant la pauta de consum, i el sud-est espanyol és el principal rebost del mercat europeu. Per invertir aquest mecanisme merament exportador, a Espanya cal una consciència social més gran sobre els avantatges directes i indirectes que tenen l’agricultura i ramaderia ecològica. S’han de desenvolupar els mecanismes de distribució d’aliments ecològics, perquè no siguin més costosos i sobretot incidir en els mercats de proximitat. I per últim, cal informació i formació per als consumidors sobre què significa aliment ecològic i les seves repercussions, perquè en opinió de la majoria dels consumidors, es considera que els aliments ecològics són més cars, però en realitat, els aliments ecològics no poden ser caros si analitzem la quantitat de nutrients per unitat de superfície productiva. És a dir, si les necessitats de vitamina C són de 60 mg/dia i el suc d’una taronja ecològica els conté, no necessitem esprémer dues taronges convencionals per satisfer aquestes necessitats. Si la producció d’enciams convencionals conté un 5% més d’aigua, són nutrients que deixem de consumir. Aquestes dades que el consumidor desconeix, tenen una gran importància quan la manca de nutrients es reflecteix en l‘estat de salut de la persona, influint també en el cost familiar i social. A més a més, els aliments ecològics no només són importants pel que tenen de més, sinó pel que deixen de tenir, però d’aquest aspecte només en som conscients quan es detecten les inquietants alarmes alimentàries.